Ian Gilbert i Alison Peacock defensen un model educatiu que defugi els estereotips

Ian Gilbert i Alison Peacock han proposat nous reptes als docents participants a la III Jornada de Girona “Educant el talent emprenedor des de l’escola ” convidant-los a apostar pel pensament independent, l’educació en la creativitat i la ruptura amb els estereotips i les idees preconcebudes.
Ian Gilbert, conferenciant i empresari del sector educatiu i fundador de la plataforma Independent Thinking ha dit a la xerrada Entrenar per ser lliures, on ha participat Sa Majestat el rei Felip VI, que “la feina d’un mestre no és ensenyar, sinó que els seus estudiants aprenguin” partint sempre d’una pregunta clau: “Qui som nosaltres per decidir el que pot o no fer un nen?”

Aquest expert en educació ha explicat també que cal plantejar els problemes als joves perquè siguin ells qui busquin la solució i puguin així desenvolupar les sis característiques que, segons ell, defineixen un bon emprenedor: positivitat, valentia, determinació, confiança en un mateix, creativitat i energia pura. Són aquestes característiques les que permeten que una persona s’atreveixi a fer les coses de manera diferent o oposada a com s’han fet sempre i permetin així una evolució de les idees. I, per damunt de tot, ha destacat: “Si la realitat és canviant i plena d’incertesa, perquè eduquem els nostres fills o estudiants en la certesa?”

L’experiència emprenedora es fa un lloc a l’escola

El torn dels docents per explicar la posada en pràctica de l’emprenedoria  a les aules ha arribat durant la presentació dels projectes dels centres educatius inscrits en el programa. Prop de 1500 alumnes i més de 200 professors han treballat en més 120 projectes de formació emprenedora durant el curs 2015-2016 (podeu consultar-ne els detalls al web competenciaemprendedora.org). La coordinadora del programa Educar el talent emprenedor  de la FPdGi i directora de la Fundació Trilema, Carmen Pellicer, ha conduït la sessió en què els docents han presentat la seva feina. Pellicer ha assenyalat que educar exigeix molta generositat per sembrar al silenci de l’aula, i que ara és el moment de celebrar “que som bons profes, capaços de treure coses extraordinàries dels nostres alumnes”. Immaculada Castaño, coordinadora de Trilema Emprende, ha recalcat la importància de que els alumnes s’obrin al seu entorn i descobreixin les oportunitats que els envolten i les possibilitats que tenen a tocar.

La millor professió del món

Dame Alison Peacock va decidir ser mestra perquè no li agradava l’escola. Aquesta experta en educació defineix la seva com “la millor professió del món” i defensa un ensenyament que permeti el desenvolupament de la creativitat dels nens i nenes. En sintonia amb Ian Gilbert, Peacock ha parlat de donar als estudiants l’oportunitat d’aprendre i la llibertat de sorprendre’ns, així com d’eliminar etiquetes i crear espais per a noves preguntes, “que és la clau de l’emprenedoria”.
A través de multitud d’històries i anècdotes viscudes a la seva escola de Hertfordshire (Regne Unit), Peacock ha defensat la necessitat d’aprenentatge permanent per part dels mestres i ha definit les tres condicions fonamentals per a l’excel·lència: la retroalimentació, el coneixement del contingut pedagògic i el diàleg. I, sobretot, ha recalcat que cal desenvolupar una cultura de les idees per fomentar l’esperit crític i l’aprenentatge.

Recuperar vocacions per a les escoles del futur

La darrera part de la jornada l’ha ocupada el debat “Un tast en l’educació del futur”, en el qual tres especialistes han explicat les seves experiències. Boris Mir, director de l’Institut Escola Les Vinyes; Marjo Kyllönen, impulsora de l’anomenada “escola del futur” a Finlàndia; i Pepe Menéndez, director adjunt de la Fundació Jesuïtes Educació, han coincidit en la necessitat de formar el professorat i de permetre-li recuperar la seva vocació inicial, aquella per la qual van decidir fer-se docents.
En el debat, moderat per Carmen Pellicer, tots tres han parlat del lideratge col·lectiu a les escoles i de desenvolupar projectes educatius que tinguin un sentit i que estiguin ancorats a la realitat. Un exemple seria la creació d’un camp de refugiats, que els Jesuïtes van dur a terme amb l’ajuda d’ACNUR i en què hi van participar fins a 300 alumnes i més de 50 famílies. “Un alumne callat és una mala praxi”, ha afirmat Boris Mir; “s’ha d’abandonar el professorcentrisme”, ha apuntat Pepe Mendéndez: idees que han recuperat el que tant Ian Gilbert com Alison Peacock han defensat en les seves intervencions del matí. El canvi, en definitiva, comença a les escoles, amb el trencament amb les normes i les cotilles actuals per atrevir-se a educar d’una manera diferent, més enriquidora, més innovadora, més engrescadora, però sense perdre de vista el currículum educatiu.
Les clowncusions de Verónica Macedo han posat el punt i final de la tercera edició de les jornades amb un toc d’humor.